Com que al febrer feia bastant fred, les gallines no ponien gaire, però ara, amb el bon temps, han començat a produir més ous. Fantàstic!
Tenim 8 gallines ponedores, 2 pollastres, 1 faisà i 4 guatlles. Algunes de les gallines són joves i encara no ponen, algunes ja han començat a pondre i fan uns ouets petits, i per fi aquesta setmana han començat a pondre les guatlles!
Per tant, a veure si ja us poso alguna recepta amb aquests ous tant saludables, ja que a les gallines per menjar, els hi donem les sobres de casa (fulles d'enciam, de fruita, de verdura...).
Ara els hi hem ampliat l'espai i tenen més pati per sortir a picotejar; i això es nota amb els ous!!
M'encanta arribar a casa, anar als ponedors i agafar els ous que les gallines han post. Això no té preu!
Me encantaría tener mis propias gallinitas y recoger los huevitos de campo.
ResponEliminaBsos
Tenir gallines ja ha de ser una passada, que bé poder menjar ous "de veritat"!
ResponEliminaHola Silvia, muchas gracias por visitar mi cocina. Me gusta mucho tu blog, mequedo para no perderme nada. Saludos.
ResponEliminaGràcies a tots, la veritat és que viure en un poble i tenir una mica de pati, no té preu!!
ResponEliminaHola Sílvia jo també tinc ous frescos a casa, els meus pares viuen a les afores y realment es nota molt el sabor dels ous.
ResponEliminaSalutacions i enhorabona per animarte a fer-ne el blog! petons!
Hola íntimo blog, preciosas entradas, si te gusta la comunión entre palabras,la poesía, te invito al mio,será un placer,es,
ResponEliminahttp://ligerodeequipaje1875.blogspot.com/
gracias, buen jueves, besos cómplices...
No coneixia el teu blog, és molt interessant!
ResponEliminaSalutacions.
Hola Silvia, regreso ligero de equipaje a tu bella casa, todo arte es compatible, aquí me quedo, buen día, besos de sobremesa...
ResponEliminaI tant que no te preu, ho que jo donaría per menjarme un ou ferrat d'una gallina d'aquestes.
ResponEliminaQuan era petita la meva avia tenía gallines i hort, ara els ous venen del super i ja saps que aquestes gallines només menjen pinso.
Enhorabona per poder menjar-los.
Petons.
Silvia, gracias por tu visita!..desde luego ya me gustaria tener tu pequeño gallinero con sus gallinas...es impagable poder comer huevos de gallinas felices!..yo lo compenso comprando solo huevos bio..pero aún asi no llega a ser lo mismo:(
ResponEliminaMuchos besos..espero que sigamos en contacto!!!!!
M'agrada la temàtica del teu bloc. Quina meravella tenir hort i galliner a casa teva... a la ciutat ho tenim més complicat, tot i que jo aquest any vull intentar posar unes plantes aromàtiques a la terrassa jajaja, ja sé que no es el mateix, però menys és res, veritat?
ResponEliminaUn petonàs, guapa i gràcies per passar-te per la meva cuina.
Silvia, qué maravilla... La ampliación del huerto, tener huevos de tus gallinas... Joé, qué envidia!!!! Qué suerte tienes chica!.
ResponEliminaPor cierto, ese pa de pesic promete....
Un besote
Sílvia, de fet seria més fàcil treure el cap per la finestra i parlar amb tu. Bé, volia comentar-te que a les meves gallines els hi dono un pinso ecològic per a ponedores que vaig a buscar a la cooperativa de Salelles, prop de Manresa i que porta el segell del ccpae. Si en vols ja m'ho diràs.
ResponElimina