Tapa de Sant Jaume

El 25 de juliol és Sant Jaume. I a casa nostra en som uns quants (mon pare, el sogre, els cunyats...). Per això, dissabte passat vam fer un sopar per celebrar-ho a casa de ma germana. El sopar el va fer ella, però jo li vaig dir que portaria un entrant per picar: Tartaleta de crema de formatges i melmelada d'albergínia.

Gràcies al recull que ha fet Memòries d'una cuinera de melmelades i confitures i a l'aportació de La cuina de la Isabel, em vaig animar a fer aquesta melmelada (i també perquè a l'hort vaig collir les primeres albergínies).

Per fer la crema de formatges:
- un bon tall de rulo de formatge de cabra
- una mica de llet
- una mica de formatge tipus Philadelpia
- si es vol també s'hi pot afegir algun altre formatge: tipus roquefort... això al gust de cadascú

Es posa en un cassó al foc tots els ingredients i es van remenant fins que es desfan. Després es deixa refredar per tal que agafi una mica de consistència.

Per fer la melmelada d'albergínia: (Jo vaig seguir la recepta de la Isabel, que és boníssima)

- 3 o 4 albergínies (hi ha una barreja d'albergínies negres, blanques i ratllades. A la foto es veu la diferència de carns)

- la meitat del pes de sucre
- 1 llimona
- aigua, sal i canyella

Es netegen les albergínies i es tallen a trossos. Es posen a remull amb aigua i sal durant uns minuts.
Es tornen a rentar i  es posen en una cassola amb aigua fins que estiguin toves.

S'escorren i es tornen a la cassola amb el sucre, la pell de llimona ratllada, i una mica de canyella. Després d'uns minuts (20 o 30 minuts) de cocció es tritura (si penseu que us ha quedat amb una consistència molt espessa i podeu afegir una mica d'aigua, segons com us agradin les melmelades). 

Es retira del foc i s'hi afegeix el suc de la llimona.

Finalment s'omplen els pots de vidre. Quan la melmelada és freda, tapo els pots i  després sempre els poso a bullir durant uns 20 minuts perquè facin el buit.

També he dissenyat unes etiquetes per marcar cada pot amb el contingut i la data (així el pot queda més vestit).

Després només cal montar la tartaleta. Felicitats a tots els Jaume, Santi...

Albergínies tricolor

Ja he començat a collir albergínies de l'hort. L'any passat vaig plantar la típica albergínia fosca i allargada. El resultat va ser molt bo i vaig fer un munt d'escalivat.

Però aquest any, que estem fent proves de coses noves a l'hort, i que vam descobrir la diversitat de varietats de l'albergínia, em volgut plantar-ne de 3 tipus: 

- Una que és fosca (morada-negra) però més rodoneta, 

- Una de blanca (que sembla un ou de Pasqua)

- I una de ratllada lila.

Quina passada, fan un goig! Tot aquest colorido a l'hort!

I què dir de l'albergínia??

L'albergínia és originària de l'Índia. Conté el 90% d'aigua, molt poca grassa, fibra (si es menja la pell) i poques calories.

Per tots els nutrients que porta, l'albergínia és recomanable per: la circulació, redueix el colesterol, és antioxidant, ajuda a eliminar grassa (per exemple després d'un dinar copiós) ...

Com a cataplasma, és bona per les cremades i pel reuma.

Un truc per cuinar albergínies: com que les albergínies tenen molta aigua i a més absorbeixen mont oli, és millor posar-les mitja hora abans de cuinar-les en un recipient amb aigua i sal. La sal fa que tregui l'aigua i l'aire. Després es renten bé i s'assequen amb un drap de cuina. Per poder aprofitar totes les seves vitamines, s'han de cuinar enseguida.

Es poden fer fregides, arrebossades, guisades, escalivades... (no se solen fer bullides perquè no estan gens bones).

I per últim, us presento el Taper, el meu ajudant (o no) a l'hort. Justament quan estava fent les fotos ell tenia ganes de jugar! 

 Ja tinc alguna recepta pensada per fer amb aquestes albergínies. Us la poso la setmana vinent. Bon cap de setmana!

Crema de carabassó i tomàquet

I què he fet amb tants carabassons? Uns quants els vaig tallar a dauets, els vaig passar per la paella i els vaig posar en bossetes al congelador. Quan m'interessi puc fer-los servir per truita, per pizza, per quiche... I de la resta n'he fet una crema de carabassó bàsica. Jo he utilitzat una recepta versió light, perquè sempre sóc a temps a afegir-hi calories (amb formatge roquefort, o amb crema de llet o amb unes patatetes...). La crema de carabassó bàsica la poso en pots i al congelador i el dia que la vull menjar, segons l'estat d'ànim que tingui aquell dia la complemento de diferents maneres. Ingredients per fer la crema de carabassó bàsica i light: - 4 carabassons - 3 cebes - 1 o 2 pastilles de caldo (tipus Starlux) - sal, oli, pebre i aigua Aquesta vegada no vaig pelar els carabassons; això sí, els vaig rentar bé i els vaig tallar a trossos. El mateix vaig fer amb les cebes. Després es posa els carabassons i les cebes uns minuts a l'olla amb una mica d'oli (perquè així potencien el gust). Després s'hi afegeix les pastilles de caldo i es posa aigua fins a cobrir la verdura. Quan ja està cuita i està toveta es passa per la batedora (si veieu que hi ha massa caldo, traieu-n'hi una mica perquè sinó la crema quedaria molt líquida)  i s'assaona al gust (sal, pebre, nou moscada...). Aquesta és la crema bàsica, i a partir d'aquí pots afegir-hi els que vulguis!  Jo vaig optar per:  - una mica de conserva de tomàquet fregit casolana (que li dóna un gust molt especial a la crema) - uns trossets de pa amb formatge ratllat per sobre, que vaig posar al forn uns minuts a gratinar - i a més també hi vaig posar a dins un parell de formatges (tipus Caserio). Estava boníssima!! A vegades també hi he posat formatge roquefort, o crostons de pa (picatostes), o una rodanxa de formatge de cabra... Una crema al gust de cadascú!!

Els carabassons del meu hort

Ara fa dies que no us parlo del meu hort. La veritat és que fa força goig i sobretot ara que ja em comença a donar molts fruits.

Primer van ser les maduixes, després les mongetes i ara ja cullo albergínies, carabassons i algun tomàquet. 

No sabia si dels carabassons en faria res perquè ja us vaig explicar que van agafar una plaga de pugons. Però els remeis casolans van anar molt bé i amb només dos carabassons que vaig plantar ja he collit força fruit. 

Els primers carabassons que vaig collir, quina gràcia! eren tots boteruts i amorfes (sense forma definida), però em van dir que això era normal i que els següents que em naixerien ja tindrien una forma millor. I així va ser. Us deixo un parell de fotos perquè vegeu la diferència.

Però, ara, després de passar la plaga, les plantes s'ha fet molt grans i guapes i fan una flor groga que m'encanta! Llàstima que les fulles, quan les toques, piquen una mica a la pell i després sempre he d'anar corrent a rentar-me els braços.

Doncs bé, els carabassons són molt utilitzats en les dietes de règim perquè no contenen gairebé grassa però sí una gran quantitat d'aigua.

A més tenen vitamines (C i B), àcid fòlic, minerals (com potassi, magnesi, ferro...), proteïnes... 

Per tot això té grans beneficis per a la salut, com per exemple pel sistema immunològic, pels ossos, músculs i sistema nerviós i a més és laxant.

Aquesta tarda em poso a cuinar-los i demà us explico el què n'ha sortit d'aquests carabassons!

Sabors de Noruega

Eeiiiiii! Que ja fa quasi un mes que no he fet cap entrada. Això és perquè he estat de vacances!! I quines vacances!! He recorregut Noruega, de dalt a baix: des de la Laponia, al Cercle Polar Àrtic fins al sud a Berguen. 

Noruega és un paradís natural banyat pel mar, que s'introdueix a la terra en forma de profunds fiords al llarg de milers de quilòmetres, un país de contrastos que alberga altes muntanyes, àmplies planes nevades a l'hivern, platges, boscos, llacs, cascades i glaceres. Tots aquests racons recullen una gastronomia exquisida i variada, basada en els productes de cada zona i dominada per un fresc sabor a mar.  

És un país increïble i us deixo algunes fotos dels seus principals productes:

 És clar, no podia faltar el Salmó Noruec. Ens donaven salmó per esmorzar, per dinar, per sopar... el menjàvem a totes hores i de mil maneres diferents!

El salmó no és un peix tradicional al nostre país (per aquest motiu manté el seu preu al llarg de l'any) i per això està considerat com una menjar per «autèntics gourmets». Però als Països Nòrdics, el salmó constitueix gairebé "el pa nostre de cada dia" (en puc donar fe). De manera que les mestresses de casa i els grans "xefs" de les cuines de molts restaurants han inventat mil i una manera d'assaborir aquest deliciós menjar.

Al mercat del peix de Berguen venien el salmó  fresc o congelat en trossos, filets o sencer. Els filets de salmó també es poden trobar curats, fumats en fred o fumats en calent. El salmó fresc també s'usa cru per al sashimi i el sushi. Es pot bullir, fregir o preparar a la planxa, i és ideal per remenats i per guisats. Es pot servir el salmó fumat com farciment per sandvitxos o en amanida, amb pasta i en moltes altres combinacions.

I és que el Salmó Noruec, i d'això saben molt els del nord, és un peix, no només deliciós en sabor, sinó també d'una importantíssima qualitat nutritiva. Conté gran quantitat d'àcids grassos omega-3 (beneficiosos per al cor i / o les malalties del sistema circulatori i reforcen el nostre sistema immunològic) i és ric en vitamines A i D solubles en el greix. Proporciona proteïnes d'elevada qualitat biològica, no posseeix sucres en la seva carn i el seu greix és molt fàcil de digerir. 

Una altra cosa que vaig tastar a Noruega va ser la carn de balena. No em va desagradar però tenia un gust bastant fort. La que vaig menjar era estofada (us deixo les fotos del plat combinat que vaig fer).

La carn de balena es pot consumir com carpaccio o en "sashimi". També es pot preparar al vapor, fregida, a la graella, estofada...
La carn de balena és un aliment ric en iode ja que 100 g. d'aquest aliment contenen 40 mg. de iode. 

Donada la seva alta quantitat de proteïnes, la carn de balena és un aliment recomanat especialment per al desenvolupament muscular. Els aliments rics en proteïnes com aquest aliment, estan recomanats durant la infància, l'adolescència i l'embaràs ja que en aquestes etapes, cal una major aportació d'aquest nutrient.
L'abundància de iode que es pot trobar en aquest aliment, és beneficiós per al nostre metabolisme, regulant el nostre nivell d'energia i el correcte funcionament de les cèl.lules. A més, el iode de la carn de balena, ajuda a cuidar-nos per dins, regulant el nostre colesterol i també a processar els hidrats de carboni, enfortir el cabell, la pell i les ungles.

Una curiositat que em va sorprendre: 

Donat el clima (molt fred) i la geografia (molt muntanyenca)  de Noruega, és molt difícil cultivar aliments. 

Però hi ha una zona al sud, el Sognefjord (el Fiordo de los sueños) on el bon clima, l'aire fresc i l'abundància de pastures exuberants permeten  que s'hi produeixi alguns dels millors ingredients frescos de la regió. 

Són molt importants els cultius de fruites del bosc o fruits rojos. Tenen unes melmelades boníssimes (de nabius, mores...), i per esmorzar fan uns sucs de gerds...

Com que a l'estiu els hi toca tantes hores de sol, aquests fruits creixen molt!

I a Noruega no tot va ser menjar! Si encara no esteu cansats d'aquesta entrada una mica llarga us deixo algunes imatges del país de l'aigua: