Test de xocolata

Fa poc, uns amics han tornat a ser pares d'una nena, la Júlia. Ja tenien dues bessones, la Maria i la Laia, unes precioses nenes de 3 anys.

Bé, l'altre dia vam anar a conèixer la Júlia i a portar-li un detallet, però és clar, també havíem de fer un regalet a les seves germanetes. 

Vaig pensar que de joguines segur que en devien tenir moltes. Així que els hi vaig fer un test de xocolata per a cadascuna.

Aquesta idea l'havia vist en diferents blogs i me l'havia guardat per fer-la algun dia... i quina millor excusa que aquesta per posar-ho en pràctica!

Ingredients:

- una rajola de xocolata de cobertura 

- 4 clares d'ou

- 3 rovells d'ou

- 6 cullerades de sucre glass

- 2 nous de mantega

- 2 natilles (també les podeu fer vosaltres)

- un paquet de galetes Oreo

- a més també necessitareu: un test petit, unes xuxeries per fer els cuquets i les floretes...

Primer vaig rentar els testos al rentaplats, ben nets. Si tenen forats al cul s'ha de posar paper d'alumini i/o film transparent.

Per fer la mousse de xocolata, es posa en un bol la mantega i la xocolata i es fonen al microones. 

Mentre, es munten les clares apunt de neu amb el sucre.

Quan la xocolata està tíbia, s'hi incorpora els rovells d'ou i es barreja bé.

Finalment s'aboca al bol de les clares muntades i es barreja molt a poc a poc, amb moviments de dalt a baix.

Es tapa el bol amb film transparent i es deixa a la nevera unes hores (o fins al dia següent) perquè agafi consistència.

Ara ja només cal muntar el test: al cul es posa una natilla, sobre una capa gruixuda de mousse de xocolata i per acabar es posa una capa de les galetes Oreo (triturades prèviament amb el rodet) per tal que simuli la terra.

Dins del test hi vaig posar uns cuquets de gominola i amb dues broquetes vaig clavar un regalís rodó per tal que simulés unes flors.

Finalment vaig embolicar els testos amb paper de cel·lofan i un llaç ben gran. 

La veritat és que feia molta patxoca i de ben segur que repetiré aquest regal més sovint.

Sopar d'aniversari 1

Bé, aquest dissabte va venir la colla a sopar a casa perquè vam celebrar l'aniversari del meu home.
I és clar, amb la quantitat de verdures i hortalisses de l'hort, havia de treure'n profit.
Així, que vaig fer un sopar a base de tapes de marisc: gambes, pop a la gallega, sípia i navalles.
I un altra part del sopar a base dels productes de l'hort.
Avui us presento una tapa que vaig fer: canapè de ceba caramelitzada amb formatge de cabra i melmelada de tomàquet.
Espero que us agradi. Poc a poc ja aniré posant la resta de sopar. Les fotos no són gaire bones perquè teníem més ganes de menjar que d'estar fent fotos i quan me'n donava compte ja en faltaven al plat!

Per fer la ceba caramelitzada:
- 4 o 5 cebes
- 3 cullerades de sucre (jo li poso sucre morè)
- 1 cullerada de vinagre de mòdena
- oli i sal

Primer es pelen i es tallen a trossets petits les cebes. Jo ho faig amb la picadora perquè així no pateixo tant i a casa ens agrada ben petiteta.
Es posa a la paella amb un bon raig d'oli i una mica de sal i es deixa potxar durant una bona estona. Quan la ceba està feta li afegim el sucre i deixem que es caramelitzi durant 5 o 10 minuts.
Finalment afegim el toc del vinagre i deixem que redueixi durant 5 minuts més.

Per fer la melmelada de tomàquet:
- 2 kg de tomàquets de pera (o la quantitat que en vulgueu fer)
- 1 kg de sucre (normalment jo sempre en poso una mica menys, depenen de l'acidesa dels tomàquets)
- el suc de mitja llimona (opcional)

Hi ha diferents maneres de fer les conserves de tomàquet. A mi, com que no m'agrada pelar-los sempre els poso directament amb pell a l'olla (només els parteixo per la meitat i els hi trec el cor).
Deixo que treguin tota l'aigua i que vagi espessint. Quan ja té una mica de consistència passo la salsa pel colador xinès amb l'ajuda de la batedora. D'aquesta manera trec totes les peles i llavors del tomàquet.
Torno a posar la salsa a l'olla i deixo que espesseixi més. Quan ja gairebé té la textura que vull hi poso el sucre i el suc de llimona i ho torno a deixar bullir mitja hora més.
M'han sortit uns quants pots de melmelada de tomàquet que he fet bullir després per tal de fer el buit.

Finalment ja només cal muntar el canapè: es torra el pa, es posa una capa de ceba caramelitzada per sobre, després un trosset de formatge de cabra i per últim una cullerada de melmelada de tomàquet. Us asseguro que el resultat és espectacular!

Amanida amb tomàquets de Montserrat de l'hort

Aquesta recepta tan saludable la dedico a una amiga (i professora d'anglès meva), la Bebe, que està embarassada de 33 setmanes però durant aquestes últimes setmanes el metge  li ha dit que havia de fer molt repòs. Així, que per a que l'Aisac creixi ben sa li deixo aquesta recepta tan fresqueta: Tomàquets amb Philadelpia i tonyina.

Ingredients:
- Enciam
- Tomàquets de Montserrat (aquest és del meu hort)
- Formatge tipus Philadelpia
- Tonyina
- El que necessitem per amanir (oli, vinagre, sal...)

Preparació:
No cal explicar gaire cosa, ja que és un plat molt senzill. Jo vaig partir el tomàquet horitzontalment i vaig omplir els seus forats amb formatge Philadelpia. Per sobre hi vaig posar la llauna de tonyina. Vaig acompanyar-ho amb una mica d'enciam de l'hort.

Bé, que us vagi de gust el plat, que jo amb aquests supertomàquets que tinc segur que repetiexo!

Farcells d'albergínia

Segueixo provant receptes amb albergínia ja que a l'hort tinc un bon stock. Aquesta vegada he fet uns paquetets o farcellets d'albergínia farcits de gambes, patates i ou dur.

 Ingredients:
- 2 albergínies
- 2 patates
- unes quantes gambes pelades
- 1 ou
- una mica de sofregit (de tomàquet i ceba)
- sal, pebre, al gust

Preparació:
Tallar les albergínies en làmines fines. Coure les albergínies en una paella amb una mica d'oli.
Per fer el farcit es posa a bullir:
- l'ou fins que estigui dur
- les patates fins que estiguin tendres
- i les gambes fins que estan cuites.
Una vegada cuits tots els ingredients, es tallen a trossets. Després es posen en una paella i es barregen amb una mica de sofregit.
Finalment ja només cal muntar els farcells i a menjar!!

Tapa de Sant Jaume

El 25 de juliol és Sant Jaume. I a casa nostra en som uns quants (mon pare, el sogre, els cunyats...). Per això, dissabte passat vam fer un sopar per celebrar-ho a casa de ma germana. El sopar el va fer ella, però jo li vaig dir que portaria un entrant per picar: Tartaleta de crema de formatges i melmelada d'albergínia.

Gràcies al recull que ha fet Memòries d'una cuinera de melmelades i confitures i a l'aportació de La cuina de la Isabel, em vaig animar a fer aquesta melmelada (i també perquè a l'hort vaig collir les primeres albergínies).

Per fer la crema de formatges:
- un bon tall de rulo de formatge de cabra
- una mica de llet
- una mica de formatge tipus Philadelpia
- si es vol també s'hi pot afegir algun altre formatge: tipus roquefort... això al gust de cadascú

Es posa en un cassó al foc tots els ingredients i es van remenant fins que es desfan. Després es deixa refredar per tal que agafi una mica de consistència.

Per fer la melmelada d'albergínia: (Jo vaig seguir la recepta de la Isabel, que és boníssima)

- 3 o 4 albergínies (hi ha una barreja d'albergínies negres, blanques i ratllades. A la foto es veu la diferència de carns)

- la meitat del pes de sucre
- 1 llimona
- aigua, sal i canyella

Es netegen les albergínies i es tallen a trossos. Es posen a remull amb aigua i sal durant uns minuts.
Es tornen a rentar i  es posen en una cassola amb aigua fins que estiguin toves.

S'escorren i es tornen a la cassola amb el sucre, la pell de llimona ratllada, i una mica de canyella. Després d'uns minuts (20 o 30 minuts) de cocció es tritura (si penseu que us ha quedat amb una consistència molt espessa i podeu afegir una mica d'aigua, segons com us agradin les melmelades). 

Es retira del foc i s'hi afegeix el suc de la llimona.

Finalment s'omplen els pots de vidre. Quan la melmelada és freda, tapo els pots i  després sempre els poso a bullir durant uns 20 minuts perquè facin el buit.

També he dissenyat unes etiquetes per marcar cada pot amb el contingut i la data (així el pot queda més vestit).

Després només cal montar la tartaleta. Felicitats a tots els Jaume, Santi...

Albergínies tricolor

Ja he començat a collir albergínies de l'hort. L'any passat vaig plantar la típica albergínia fosca i allargada. El resultat va ser molt bo i vaig fer un munt d'escalivat.

Però aquest any, que estem fent proves de coses noves a l'hort, i que vam descobrir la diversitat de varietats de l'albergínia, em volgut plantar-ne de 3 tipus: 

- Una que és fosca (morada-negra) però més rodoneta, 

- Una de blanca (que sembla un ou de Pasqua)

- I una de ratllada lila.

Quina passada, fan un goig! Tot aquest colorido a l'hort!

I què dir de l'albergínia??

L'albergínia és originària de l'Índia. Conté el 90% d'aigua, molt poca grassa, fibra (si es menja la pell) i poques calories.

Per tots els nutrients que porta, l'albergínia és recomanable per: la circulació, redueix el colesterol, és antioxidant, ajuda a eliminar grassa (per exemple després d'un dinar copiós) ...

Com a cataplasma, és bona per les cremades i pel reuma.

Un truc per cuinar albergínies: com que les albergínies tenen molta aigua i a més absorbeixen mont oli, és millor posar-les mitja hora abans de cuinar-les en un recipient amb aigua i sal. La sal fa que tregui l'aigua i l'aire. Després es renten bé i s'assequen amb un drap de cuina. Per poder aprofitar totes les seves vitamines, s'han de cuinar enseguida.

Es poden fer fregides, arrebossades, guisades, escalivades... (no se solen fer bullides perquè no estan gens bones).

I per últim, us presento el Taper, el meu ajudant (o no) a l'hort. Justament quan estava fent les fotos ell tenia ganes de jugar! 

 Ja tinc alguna recepta pensada per fer amb aquestes albergínies. Us la poso la setmana vinent. Bon cap de setmana!

Crema de carabassó i tomàquet

I què he fet amb tants carabassons? Uns quants els vaig tallar a dauets, els vaig passar per la paella i els vaig posar en bossetes al congelador. Quan m'interessi puc fer-los servir per truita, per pizza, per quiche... I de la resta n'he fet una crema de carabassó bàsica. Jo he utilitzat una recepta versió light, perquè sempre sóc a temps a afegir-hi calories (amb formatge roquefort, o amb crema de llet o amb unes patatetes...). La crema de carabassó bàsica la poso en pots i al congelador i el dia que la vull menjar, segons l'estat d'ànim que tingui aquell dia la complemento de diferents maneres. Ingredients per fer la crema de carabassó bàsica i light: - 4 carabassons - 3 cebes - 1 o 2 pastilles de caldo (tipus Starlux) - sal, oli, pebre i aigua Aquesta vegada no vaig pelar els carabassons; això sí, els vaig rentar bé i els vaig tallar a trossos. El mateix vaig fer amb les cebes. Després es posa els carabassons i les cebes uns minuts a l'olla amb una mica d'oli (perquè així potencien el gust). Després s'hi afegeix les pastilles de caldo i es posa aigua fins a cobrir la verdura. Quan ja està cuita i està toveta es passa per la batedora (si veieu que hi ha massa caldo, traieu-n'hi una mica perquè sinó la crema quedaria molt líquida)  i s'assaona al gust (sal, pebre, nou moscada...). Aquesta és la crema bàsica, i a partir d'aquí pots afegir-hi els que vulguis!  Jo vaig optar per:  - una mica de conserva de tomàquet fregit casolana (que li dóna un gust molt especial a la crema) - uns trossets de pa amb formatge ratllat per sobre, que vaig posar al forn uns minuts a gratinar - i a més també hi vaig posar a dins un parell de formatges (tipus Caserio). Estava boníssima!! A vegades també hi he posat formatge roquefort, o crostons de pa (picatostes), o una rodanxa de formatge de cabra... Una crema al gust de cadascú!!