dilluns, 22 d’agost de 2011

Test de xocolata

Fa poc, uns amics han tornat a ser pares d'una nena, la Júlia. Ja tenien dues bessones, la Maria i la Laia, unes precioses nenes de 3 anys.
Bé, l'altre dia vam anar a conèixer la Júlia i a portar-li un detallet, però és clar, també havíem de fer un regalet a les seves germanetes. 

Vaig pensar que de joguines segur que en devien tenir moltes. Així que els hi vaig fer un test de xocolata per a cadascuna.
Aquesta idea l'havia vist en diferents blogs i me l'havia guardat per fer-la algun dia... i quina millor excusa que aquesta per posar-ho en pràctica!
Ingredients:
- una rajola de xocolata de cobertura 
- 4 clares d'ou
- 3 rovells d'ou
- 6 cullerades de sucre glass
- 2 nous de mantega
- 2 natilles (també les podeu fer vosaltres)
- un paquet de galetes Oreo
- a més també necessitareu: un test petit, unes xuxeries per fer els cuquets i les floretes...



Primer vaig rentar els testos al rentaplats, ben nets. Si tenen forats al cul s'ha de posar paper d'alumini i/o film transparent.

Per fer la mousse de xocolata, es posa en un bol la mantega i la xocolata i es fonen al microones. 
Mentre, es munten les clares apunt de neu amb el sucre.
Quan la xocolata està tíbia, s'hi incorpora els rovells d'ou i es barreja bé.
Finalment s'aboca al bol de les clares muntades i es barreja molt a poc a poc, amb moviments de dalt a baix.
Es tapa el bol amb film transparent i es deixa a la nevera unes hores (o fins al dia següent) perquè agafi consistència.

Ara ja només cal muntar el test: al cul es posa una natilla, sobre una capa gruixuda de mousse de xocolata i per acabar es posa una capa de les galetes Oreo (triturades prèviament amb el rodet) per tal que simuli la terra.
Dins del test hi vaig posar uns cuquets de gominola i amb dues broquetes vaig clavar un regalís rodó per tal que simulés unes flors.



Finalment vaig embolicar els testos amb paper de cel·lofan i un llaç ben gran. 

La veritat és que feia molta patxoca i de ben segur que repetiré aquest regal més sovint.

dimarts, 16 d’agost de 2011

Sopar d'aniversari 1

Bé, aquest dissabte va venir la colla a sopar a casa perquè vam celebrar l'aniversari del meu home.
I és clar, amb la quantitat de verdures i hortalisses de l'hort, havia de treure'n profit.
Així, que vaig fer un sopar a base de tapes de marisc: gambes, pop a la gallega, sípia i navalles.
I un altra part del sopar a base dels productes de l'hort.
Avui us presento una tapa que vaig fer: canapè de ceba caramelitzada amb formatge de cabra i melmelada de tomàquet.
Espero que us agradi. Poc a poc ja aniré posant la resta de sopar. Les fotos no són gaire bones perquè teníem més ganes de menjar que d'estar fent fotos i quan me'n donava compte ja en faltaven al plat!

Per fer la ceba caramelitzada:
- 4 o 5 cebes
- 3 cullerades de sucre (jo li poso sucre morè)
- 1 cullerada de vinagre de mòdena
- oli i sal

Primer es pelen i es tallen a trossets petits les cebes. Jo ho faig amb la picadora perquè així no pateixo tant i a casa ens agrada ben petiteta.
Es posa a la paella amb un bon raig d'oli i una mica de sal i es deixa potxar durant una bona estona. Quan la ceba està feta li afegim el sucre i deixem que es caramelitzi durant 5 o 10 minuts.
Finalment afegim el toc del vinagre i deixem que redueixi durant 5 minuts més.

Per fer la melmelada de tomàquet:
- 2 kg de tomàquets de pera (o la quantitat que en vulgueu fer)
- 1 kg de sucre (normalment jo sempre en poso una mica menys, depenen de l'acidesa dels tomàquets)
- el suc de mitja llimona (opcional)

Hi ha diferents maneres de fer les conserves de tomàquet. A mi, com que no m'agrada pelar-los sempre els poso directament amb pell a l'olla (només els parteixo per la meitat i els hi trec el cor).
Deixo que treguin tota l'aigua i que vagi espessint. Quan ja té una mica de consistència passo la salsa pel colador xinès amb l'ajuda de la batedora. D'aquesta manera trec totes les peles i llavors del tomàquet.
Torno a posar la salsa a l'olla i deixo que espesseixi més. Quan ja gairebé té la textura que vull hi poso el sucre i el suc de llimona i ho torno a deixar bullir mitja hora més.
M'han sortit uns quants pots de melmelada de tomàquet que he fet bullir després per tal de fer el buit.
Finalment ja només cal muntar el canapè: es torra el pa, es posa una capa de ceba caramelitzada per sobre, després un trosset de formatge de cabra i per últim una cullerada de melmelada de tomàquet. Us asseguro que el resultat és espectacular!

divendres, 12 d’agost de 2011

Amanida amb tomàquets de Montserrat de l'hort

Aquesta recepta tan saludable la dedico a una amiga (i professora d'anglès meva), la Bebe, que està embarassada de 33 setmanes però durant aquestes últimes setmanes el metge  li ha dit que havia de fer molt repòs. Així, que per a que l'Aisac creixi ben sa li deixo aquesta recepta tan fresqueta: Tomàquets amb Philadelpia i tonyina.

Ingredients:
- Enciam
- Tomàquets de Montserrat (aquest és del meu hort)
- Formatge tipus Philadelpia
- Tonyina
- El que necessitem per amanir (oli, vinagre, sal...)

Preparació:
No cal explicar gaire cosa, ja que és un plat molt senzill. Jo vaig partir el tomàquet horitzontalment i vaig omplir els seus forats amb formatge Philadelpia. Per sobre hi vaig posar la llauna de tonyina. Vaig acompanyar-ho amb una mica d'enciam de l'hort.

Bé, que us vagi de gust el plat, que jo amb aquests supertomàquets que tinc segur que repetiexo!

dijous, 4 d’agost de 2011

Farcells d'albergínia

Segueixo provant receptes amb albergínia ja que a l'hort tinc un bon stock. Aquesta vegada he fet uns paquetets o farcellets d'albergínia farcits de gambes, patates i ou dur.
 Ingredients:
- 2 albergínies
- 2 patates
- unes quantes gambes pelades
- 1 ou
- una mica de sofregit (de tomàquet i ceba)
- sal, pebre, al gust

Preparació:
Tallar les albergínies en làmines fines. Coure les albergínies en una paella amb una mica d'oli.
Per fer el farcit es posa a bullir:
- l'ou fins que estigui dur
- les patates fins que estiguin tendres
- i les gambes fins que estan cuites.
Una vegada cuits tots els ingredients, es tallen a trossets. Després es posen en una paella i es barregen amb una mica de sofregit.
Finalment ja només cal muntar els farcells i a menjar!!

dimarts, 26 de juliol de 2011

Tapa de Sant Jaume

El 25 de juliol és Sant Jaume. I a casa nostra en som uns quants (mon pare, el sogre, els cunyats...). Per això, dissabte passat vam fer un sopar per celebrar-ho a casa de ma germana. El sopar el va fer ella, però jo li vaig dir que portaria un entrant per picar: Tartaleta de crema de formatges i melmelada d'albergínia.

Gràcies al recull que ha fet Memòries d'una cuinera de melmelades i confitures i a l'aportació de La cuina de la Isabel, em vaig animar a fer aquesta melmelada (i també perquè a l'hort vaig collir les primeres albergínies).

Per fer la crema de formatges:
- un bon tall de rulo de formatge de cabra
- una mica de llet
- una mica de formatge tipus Philadelpia
- si es vol també s'hi pot afegir algun altre formatge: tipus roquefort... això al gust de cadascú

Es posa en un cassó al foc tots els ingredients i es van remenant fins que es desfan. Després es deixa refredar per tal que agafi una mica de consistència.

Per fer la melmelada d'albergínia: (Jo vaig seguir la recepta de la Isabel, que és boníssima)
- 3 o 4 albergínies (hi ha una barreja d'albergínies negres, blanques i ratllades. A la foto es veu la diferència de carns)
- la meitat del pes de sucre
- 1 llimona
- aigua, sal i canyella

Es netegen les albergínies i es tallen a trossos. Es posen a remull amb aigua i sal durant uns minuts.
Es tornen a rentar i  es posen en una cassola amb aigua fins que estiguin toves.
S'escorren i es tornen a la cassola amb el sucre, la pell de llimona ratllada, i una mica de canyella. Després d'uns minuts (20 o 30 minuts) de cocció es tritura (si penseu que us ha quedat amb una consistència molt espessa i podeu afegir una mica d'aigua, segons com us agradin les melmelades). 
Es retira del foc i s'hi afegeix el suc de la llimona.

Finalment s'omplen els pots de vidre. Quan la melmelada és freda, tapo els pots i  després sempre els poso a bullir durant uns 20 minuts perquè facin el buit.
També he dissenyat unes etiquetes per marcar cada pot amb el contingut i la data (així el pot queda més vestit).
Després només cal montar la tartaleta. Felicitats a tots els Jaume, Santi...

dissabte, 23 de juliol de 2011

Albergínies tricolor

Ja he començat a collir albergínies de l'hort. L'any passat vaig plantar la típica albergínia fosca i allargada. El resultat va ser molt bo i vaig fer un munt d'escalivat.

Però aquest any, que estem fent proves de coses noves a l'hort, i que vam descobrir la diversitat de varietats de l'albergínia, em volgut plantar-ne de 3 tipus

- Una que és fosca (morada-negra) però més rodoneta, 

- Una de blanca (que sembla un ou de Pasqua)

- I una de ratllada lila.
Quina passada, fan un goig! Tot aquest colorido a l'hort!

I què dir de l'albergínia??

L'albergínia és originària de l'Índia. Conté el 90% d'aigua, molt poca grassa, fibra (si es menja la pell) i poques calories.

Per tots els nutrients que porta, l'albergínia és recomanable per: la circulació, redueix el colesterol, és antioxidant, ajuda a eliminar grassa (per exemple després d'un dinar copiós) ...

Com a cataplasma, és bona per les cremades i pel reuma.

Un truc per cuinar albergínies: com que les albergínies tenen molta aigua i a més absorbeixen mont oli, és millor posar-les mitja hora abans de cuinar-les en un recipient amb aigua i sal. La sal fa que tregui l'aigua i l'aire. Després es renten bé i s'assequen amb un drap de cuina. Per poder aprofitar totes les seves vitamines, s'han de cuinar enseguida.
Es poden fer fregides, arrebossades, guisades, escalivades... (no se solen fer bullides perquè no estan gens bones).

I per últim, us presento el Taper, el meu ajudant (o no) a l'hort. Justament quan estava fent les fotos ell tenia ganes de jugar! 
 Ja tinc alguna recepta pensada per fer amb aquestes albergínies. Us la poso la setmana vinent. Bon cap de setmana!

dijous, 21 de juliol de 2011

Crema de carabassó i tomàquet

I què he fet amb tants carabassons?

Uns quants els vaig tallar a dauets, els vaig passar per la paella i els vaig posar en bossetes al congelador. Quan m'interessi puc fer-los servir per truita, per pizza, per quiche...

I de la resta n'he fet una crema de carabassó bàsica. Jo he utilitzat una recepta versió light, perquè sempre sóc a temps a afegir-hi calories (amb formatge roquefort, o amb crema de llet o amb unes patatetes...).

La crema de carabassó bàsica la poso en pots i al congelador i el dia que la vull menjar, segons l'estat d'ànim que tingui aquell dia la complemento de diferents maneres.

Ingredients per fer la crema de carabassó bàsica i light:
- 4 carabassons
- 3 cebes
- 1 o 2 pastilles de caldo (tipus Starlux)
- sal, oli, pebre i aigua

Aquesta vegada no vaig pelar els carabassons; això sí, els vaig rentar bé i els vaig tallar a trossos. El mateix vaig fer amb les cebes.

Després es posa els carabassons i les cebes uns minuts a l'olla amb una mica d'oli (perquè així potencien el gust).

Després s'hi afegeix les pastilles de caldo i es posa aigua fins a cobrir la verdura. Quan ja està cuita i està toveta es passa per la batedora (si veieu que hi ha massa caldo, traieu-n'hi una mica perquè sinó la crema quedaria molt líquida)  i s'assaona al gust (sal, pebre, nou moscada...).


Aquesta és la crema bàsica, i a partir d'aquí pots afegir-hi els que vulguis! 

Jo vaig optar per: 
- una mica de conserva de tomàquet fregit casolana (que li dóna un gust molt especial a la crema)
- uns trossets de pa amb formatge ratllat per sobre, que vaig posar al forn uns minuts a gratinar
- i a més també hi vaig posar a dins un parell de formatges (tipus Caserio).


Estava boníssima!!

A vegades també hi he posat formatge roquefort, o crostons de pa (picatostes), o una rodanxa de formatge de cabra...
Una crema al gust de cadascú!! 

dimarts, 19 de juliol de 2011

Els carabassons del meu hort


Ara fa dies que no us parlo del meu hort. La veritat és que fa força goig i sobretot ara que ja em comença a donar molts fruits.
Primer van ser les maduixes, després les mongetes i ara ja cullo albergínies, carabassons i algun tomàquet. 


No sabia si dels carabassons en faria res perquè ja us vaig explicar que van agafar una plaga de pugons. Però els remeis casolans van anar molt bé i amb només dos carabassons que vaig plantar ja he collit força fruit. 


Els primers carabassons que vaig collir, quina gràcia! eren tots boteruts i amorfes (sense forma definida), però em van dir que això era normal i que els següents que em naixerien ja tindrien una forma millor. I així va ser. Us deixo un parell de fotos perquè vegeu la diferència.


Però, ara, després de passar la plaga, les plantes s'ha fet molt grans i guapes i fan una flor groga que m'encanta! Llàstima que les fulles, quan les toques, piquen una mica a la pell i després sempre he d'anar corrent a rentar-me els braços.



Doncs bé, els carabassons són molt utilitzats en les dietes de règim perquè no contenen gairebé grassa però sí una gran quantitat d'aigua.


A més tenen vitamines (C i B), àcid fòlic, minerals (com potassi, magnesi, ferro...), proteïnes... 





Per tot això té grans beneficis per a la salut, com per exemple pel sistema immunològic, pels ossos, músculs i sistema nerviós i a més és laxant.

Aquesta tarda em poso a cuinar-los i demà us explico el què n'ha sortit d'aquests carabassons!


dijous, 14 de juliol de 2011

Sabors de Noruega

Eeiiiiii! Que ja fa quasi un mes que no he fet cap entrada. Això és perquè he estat de vacances!! I quines vacances!! He recorregut Noruega, de dalt a baix: des de la Laponia, al Cercle Polar Àrtic fins al sud a Berguen. 

Noruega és un paradís natural banyat pel mar, que s'introdueix a la terra en forma de profunds fiords al llarg de milers de quilòmetres, un país de contrastos que alberga altes muntanyes, àmplies planes nevades a l'hivern, platges, boscos, llacs, cascades i glaceres. Tots aquests racons recullen una gastronomia exquisida i variada, basada en els productes de cada zona i dominada per un fresc sabor a mar.  

És un país increïble i us deixo algunes fotos dels seus principals productes:


 És clar, no podia faltar el Salmó Noruec. Ens donaven salmó per esmorzar, per dinar, per sopar... el menjàvem a totes hores i de mil maneres diferents!


El salmó no és un peix tradicional al nostre país (per aquest motiu manté el seu preu al llarg de l'any) i per això està considerat com una menjar per «autèntics gourmets». Però als Països Nòrdics, el salmó constitueix gairebé "el pa nostre de cada dia" (en puc donar fe). De manera que les mestresses de casa i els grans "xefs" de les cuines de molts restaurants han inventat mil i una manera d'assaborir aquest deliciós menjar.

Al mercat del peix de Berguen venien el salmó  fresc o congelat en trossos, filets o sencer. Els filets de salmó també es poden trobar curats, fumats en fred o fumats en calent. El salmó fresc també s'usa cru per al sashimi i el sushi. Es pot bullir, fregir o preparar a la planxa, i és ideal per remenats i per guisats. Es pot servir el salmó fumat com farciment per sandvitxos o en amanida, amb pasta i en moltes altres combinacions.


I és que el Salmó Noruec, i d'això saben molt els del nord, és un peix, no només deliciós en sabor, sinó també d'una importantíssima qualitat nutritiva. Conté gran quantitat d'àcids grassos omega-3 (beneficiosos per al cor i / o les malalties del sistema circulatori i reforcen el nostre sistema immunològic) i és ric en vitamines A i D solubles en el greix. Proporciona proteïnes d'elevada qualitat biològica, no posseeix sucres en la seva carn i el seu greix és molt fàcil de digerir. 


Una altra cosa que vaig tastar a Noruega va ser la carn de balena. No em va desagradar però tenia un gust bastant fort. La que vaig menjar era estofada (us deixo les fotos del plat combinat que vaig fer).

La carn de balena es pot consumir com carpaccio o en "sashimi". També es pot preparar al vapor, fregida, a la graella, estofada...
La carn de balena és un aliment ric en iode ja que 100 g. d'aquest aliment contenen 40 mg. de iode. 
Donada la seva alta quantitat de proteïnes, la carn de balena és un aliment recomanat especialment per al desenvolupament muscular. Els aliments rics en proteïnes com aquest aliment, estan recomanats durant la infància, l'adolescència i l'embaràs ja que en aquestes etapes, cal una major aportació d'aquest nutrient.
L'abundància de iode que es pot trobar en aquest aliment, és beneficiós per al nostre metabolisme, regulant el nostre nivell d'energia i el correcte funcionament de les cèl.lules. A més, el iode de la carn de balena, ajuda a cuidar-nos per dins, regulant el nostre colesterol i també a processar els hidrats de carboni, enfortir el cabell, la pell i les ungles.


Una curiositat que em va sorprendre: 
Donat el clima (molt fred) i la geografia (molt muntanyenca)  de Noruega, és molt difícil cultivar aliments. 

Però hi ha una zona al sud, el Sognefjord (el Fiordo de los sueños) on el bon clima, l'aire fresc i l'abundància de pastures exuberants permeten  que s'hi produeixi alguns dels millors ingredients frescos de la regió. 

Són molt importants els cultius de fruites del bosc o fruits rojos. Tenen unes melmelades boníssimes (de nabius, mores...), i per esmorzar fan uns sucs de gerds...

Com que a l'estiu els hi toca tantes hores de sol, aquests fruits creixen molt!


I a Noruega no tot va ser menjar! Si encara no esteu cansats d'aquesta entrada una mica llarga us deixo algunes imatges del país de l'aigua:

 

dimecres, 15 de juny de 2011

Amanides amb art (La recepta del 15)

Ja veig que la convocatòria de "La recepta del 15" cada cop té més seguidors i participants. És una iniciativa fantàstica!


Aquest matí, quan estava a punt de penjar l'amanida que tenia preparada, he descobert un blog que m'ha fet canviar d'idea. Així que la meva aportació per aquest recopilatori d'amanides és donar a conèixer aquest blog (suposo que també servirà , sinó no ho pengeu a la llista i no passa res).


Aquest blog és d'un pare de família que es diu Raymond i que és del Brasil (el blog està escrit en brasiler). S'anomena Art & Saladas i ens mostra una nova forma de fer amanides: amb diferents ingredients (molt fàcils de trobar al mercat) elabora, o millor dit, dissenya unes amanides plenes de creativitat.


Ja ho diuen que la cuina és un art, però el que fa aquest senyor diria que encara és més. Amb els seus plats primer ens deleita als ulls i després al paladar.


Us deixo algunes fotos d'amanides que té al seu blog (per si us animeu a provar de fer-les. Jo segur que sí):






A veure si aviat puc penjar la meva "amanida amb art"!

dimarts, 14 de juny de 2011

Congost de Mont-Rebei

Aquesta no és una entrada horto-culinària, però m'ha agradat tant la sortida que vam fer diumenge al Congost de Mont-Rebei que voldria compartir-la.

Nosaltres vam començar la ruta des de La Masieta (a 7 km de Pont de Montanyana). Als pocs minuts caminant ja trobem el Pont Penjant. La primera vegada que el travesses fa una mica d'impressió perquè no para de moure's.

El sender ens porta pel marge esquerre del riu Noguera Ribargorçana i aviat comença el recorregut pel vertiginós pas excavat a la roca del Congost o Pas de Mont-Rebei. Hi ha miradors amb magnífiques vistes del pas.

A la part final del recorregut ens trobem la Cova Colomera, que per accedir-hi has de fer un fort pendent amb ajuda d'ancoratges i cadenes a les roques.

Després d'uns metres ja arribem a l'últim tram del Congost. Després les parets verticals s'obren i es pot continuar la ruta cap a la Masia de Carlets, l'ermita de la Pertusa i fins a Corçà (nosaltres això ja no ho vam fer, s'ha de deixar coses per altres dies).
Bé, espero que si no ho coneixeu us animeu a fer aquesta ruta perquè val molt la pena: passes un dia a la montanya, amb els amics, fas exercici... Què més es pot demanar?

dijous, 2 de juny de 2011

Sopar de Champions (segona part)

I seguim amb el sopar de Champions. Aquella setmana vaig rebre un paquet que havia comprat per Internet. Es tractava d'una campanya que havia fet Arcuisine. Aquesta marca té al mercat diferents productes: des de bateries, a ganivets... a tota classe d'utensilis de cuina.

Doncs bé, jo vaig comprar uns plats on hi anaven 12 culleretes d'aperitiu. I com no, vaig voler estrenar-les per aquest sopar.
Les culleretes que vaig fer van ser:
- Cullereta d'allioli amb botifarra negra
- Cullereta de tomàquet amb llonganissa
- Cullereta de puré de patata amb pop (tipus a la gallega)
- Cullereta de melmelada de pera amb nous

Al mig del plat vaig posar uns gots de "xupitos" alts amb diferents piruletes:

- Piruletes de formatge: es posa paper de forn en un safata, el formatge ratllat amb el bastó, es torna a posar paper de forn i s'hi posa un objecte que faci pressió (per exemple una altra safata) a sobre. Uns minuts i ja està llest.

- Piruletes de pa de motlle amb pernil dolç i formatge: s'agafa un parell de llesques de pa de motlle i s'aixafen amb el rodet, sobre es posa una capa de pernil dolç, una de formatge i una altra de pernil dolç. S'enrotlla com un canaló, es clava el bastonet i es posa uns minuts al forn.

La veritat és que tot feia molt goig. S'ha d'anar repetint aquests soparets entre amics!

dimarts, 31 de maig de 2011

Sopar de Champions (primera part)

I va arribar el gran dia: dissabte 28 de maig. El món es paralitzava durant 90 minuts per veure el millor futbol del món.

A casa venien els amics a mirar el partit i vaig preparar una mica de soparet. Durant el partit tenia preparat dos bols: un de mojito i l'altre de caipiriña, amb gel picat i menta, uns vasos i unes palletes... I amb el cullerot ens en vam anar posant fins que ens vam beure totes dues botelles!

Quina alegria! Petards, cotxes tocant el clàxon, banderes, abraçades... i la pell de gallina! Encara no havíem paït la victòria que vam començar a sopar.

Us deixo el menú que vaig preparar:

Hi havia dues safates com aquesta amb els següents "montaditos":
- Montadito de ceba, carabassó i bacó: primer vaig poxar molt bé la ceba i el carabassó i després per sobre hi vaig afegir el bacó torradet.

- Montadito d'espinacs: els vaig fer amb all i julivert i per sobre hi vaig posar les panses i els pinyons que havia passat per la paella.

- Montadito de ceba caramelitzada i formatge de cabra: (mmm... el meu preferit) molt lentament vaig fer la ceba caramelitzada (amb una mica de sucre morè i unes gotes de vinagre de mòdena) i sobre hi vaig posar un tall de formatge de cabra.

- Montadito de samfaina: ja tenia feta la samfaina dels pebrots i albergínies de l'estiu, només em va caldre descongelar-la. Sobre hi vaig afegir unes gambetes passades per la paella amb una mica de pebre (també hi podeu afegir tonyina).

Aquestes dues safates les tenia preparades dins el forn i quan es va acabar el partit només em va caldre engegar-lo 10 minuts perquè els montaditos sortissin calents a la taula.


Aquesta safata és una delícia. És de ceràmica i ja té el forat per posar els ous durs. Jo vaig fer un mix d'ous farcits i de pebrots del piquillo farcits.
Els vaig farcir amb "bocadelia": Vaig picar mitja dotzena d'ous durs, 3 llaunes de tonyina, un pot d'olives i un paquet de surimi. Ho vaig barrejar amb una mica de maionesa i vaig farcir uns quants ous i pebrots.