El 25 de juliol és Sant Jaume. I a casa nostra en som uns quants (mon pare, el sogre, els cunyats...). Per això, dissabte passat vam fer un sopar per celebrar-ho a casa de ma germana. El sopar el va fer ella, però jo li vaig dir que portaria un entrant per picar: Tartaleta de crema de formatges i melmelada d'albergínia.
Gràcies al recull que ha fet Memòries d'una cuinera de melmelades i confitures i a l'aportació de La cuina de la Isabel, em vaig animar a fer aquesta melmelada (i també perquè a l'hort vaig collir les primeres albergínies).
Per fer la crema de formatges:
- un bon tall de rulo de formatge de cabra
- una mica de llet
- una mica de formatge tipus Philadelpia
- si es vol també s'hi pot afegir algun altre formatge: tipus roquefort... això al gust de cadascú
Es posa en un cassó al foc tots els ingredients i es van remenant fins que es desfan. Després es deixa refredar per tal que agafi una mica de consistència.
Per fer la melmelada d'albergínia: (Jo vaig seguir la recepta de la Isabel, que és boníssima)
- 3 o 4 albergínies (hi ha una barreja d'albergínies negres, blanques i ratllades. A la foto es veu la diferència de carns)
- la meitat del pes de sucre- 1 llimona
- aigua, sal i canyella
Es netegen les albergínies i es tallen a trossos. Es posen a remull amb aigua i sal durant uns minuts.
Es tornen a rentar i es posen en una cassola amb aigua fins que estiguin toves.
S'escorren i es tornen a la cassola amb el sucre, la pell de llimona ratllada, i una mica de canyella. Després d'uns minuts (20 o 30 minuts) de cocció es tritura (si penseu que us ha quedat amb una consistència molt espessa i podeu afegir una mica d'aigua, segons com us agradin les melmelades).
Es retira del foc i s'hi afegeix el suc de la llimona.
Finalment s'omplen els pots de vidre. Quan la melmelada és freda, tapo els pots i després sempre els poso a bullir durant uns 20 minuts perquè facin el buit.
També he dissenyat unes etiquetes per marcar cada pot amb el contingut i la data (així el pot queda més vestit).
el meu pare també es diu Jaume!! ;) una proposta molt bona! el toc de la melmelada és fantàstic! petonets
ResponEliminaUnes tartaletes espectaculars!! Felicitats a tots els Jaumes de la família!
ResponEliminaPetonets
Sandra
quina bona pinta!! has tingut molt bona idea! la combinació formatge i albergínia casa a la perfecció!!! una mermelada d'albergínia.....em sembla simplement fascinant!! petons
ResponEliminaJa t'ho ha dit la Judith que el nostre pare també es diu Jaume! Que bé que el memòries hagi fet que t'animessis a preparar aquesta melmelada.
ResponEliminaFelicitats a tota la colla que ja veig que ho vau celebrar bé!
Esta mermelada me parece de un lujo.
ResponEliminaUn saludito
una bona tapa la verdad que estas tartaletas con ingredientes buenos y sencillos como esta mermelada de berengena son un exito rotundo,me gusta el nombre que le has puesto
ResponEliminapeto
miquel
Sílvia, em sembla una tapa genial!! Quina delícia! I la melmelada d'albergínia ha de ser brutal!
ResponEliminaPetons!
Has pensat en patentar-la. Com a mínim podries publicar-la en alguna revista; apartat: Las recetas del lector. Segur que guanyes la vaixella, j e, je, je...
ResponEliminaA mi el nom de Jaume m´agrada si tinc un nen potser li posaré.
Felicitats als Jaumes i enhorabona per la recepta. Em sembla genial.
ResponEliminaSalutacions.
;)
M'encanta aquesta tapa, la combinació del formatge amb la melmelada d'albergínia és d'allò més encertada.
ResponEliminaPetons
Hola,
ResponEliminaQuina tapeta més bona!!!! Aquesta melmelada la tinc a pendents i ara encara amb més raó m'he de posar-hi.
Petons
Aquestes tartaletes deurien desapareixer en un moment.
ResponEliminaPetons
Ei, aquesta melmelada me l'apunto, i la combinació ha de ser deliciosa!
ResponElimina