dilluns, 20 de febrer de 2012

La matança del tocino. Primer dia

La matança del porc és una experiència molt arrelada en la cultura catalana. Malauradament, com moltes pràctiques ancestrals es troba en perill d'extinció (per no dir que es troba perseguida) per diverses causes: normes sanitàries, una vida més urbanita, la velocitat en què les societats de consum evolucionen a favor d'una industrialització d'aliments…

Jo mateixa desconeixia completament aquesta activitat fins que el meu home em va convèncer. És més, em feia una mica de respecte i tot. Però ara us he de dir que, tot i que no és una activitat gens senzilla, és molt recomanable i divertida; i el resultat és la millor recompensa. Ho hem fet amb ajuda de la meva sogra i la padrineta, que eren qui portaven la veu cantant.

De bon matí va manar a buscar el porc a una granja, on ens el van matar, arreglar, netejar i despeçar. Pesava 150 kg.!!

Després el meu home va agafar bocins de carn de diferents parts del cos i les va portar al veterinari per tal d’analitzar i que no hi hagués cap problema.

Primer us ensenyaré les peces que han sortit: 
 No sé si es veu molt bé a la foto, però  van sortir dos pernils (un per cada casa) de 15 kg. cadascú. 
Ara els tenim a l'assecador amb sal.

 Uns lloms preciosos, que nosaltres els hem fet adobats (ja us els ensenyaré).

Unes costelles, que no veig el dia de fer-les al forn!! Ara ja les tinc al congelador.

A més també va sortir unes bones peces de cansalada que vam salar i també la vam congelar, llard, llardons (amb els que he fet una coca boníssima que també us ensenyaré)...

I després ja vam començar a fer les botifarres:  
 Primer es prepara el "mandongo"
 Es trinxa la carn
 Es trinxa la cansalada

Es renten els budells:
Botifarra blanca:
 S'amassa tota la barreja. I es salpebra.

 Es comença a embotir i lligar les botifarres

Per últim es posa a bullir en un calder entre 15 i 30 minuts (depenent del gruixut que siguin les botifarres).
Nosaltres n'hem fet unes de més gruixudes i unes de més primes:





Botifarra negra:


M'encanta la botifarra negra. També en vam fer de dos tipus: aquestes més primetes i unes de més gruixudes.  Al mandongo hi vam posar també ceba i la molla del pa.
Bé, poc a poc, ja us aniré posant la resta de la feina feta; perquè amb un dia no vam acabar!!
És una feina molt cansada, però almenys sabem que tenim carn de qualitat per una bona temporada.

3 comentaris:

  1. a casa dels meus sogres cada any fem matança, però ells crien els porcs a casa, els tenen des de ben petits i els crien amb pinso i menjar del hort.
    El meu sogre és el matarife del poble

    Dona feina però val la pena oi?

    ResponElimina
  2. Quina feinada, Sílvia!!! I quina bacanal de botifarres...!!! Em feu enveja, ho he de reconèixer. Només hi vaig ser un cop a la matança, i era petita i se m'esborra... petons

    ResponElimina
  3. M'agradaria viure una experiència així, quina satisfacció... el que donaria per un parell de botifarres!! jejeje
    Petons
    Sandra

    ResponElimina