dissabte, 23 de juliol del 2011

Albergínies tricolor

Ja he començat a collir albergínies de l'hort. L'any passat vaig plantar la típica albergínia fosca i allargada. El resultat va ser molt bo i vaig fer un munt d'escalivat.

Però aquest any, que estem fent proves de coses noves a l'hort, i que vam descobrir la diversitat de varietats de l'albergínia, em volgut plantar-ne de 3 tipus

- Una que és fosca (morada-negra) però més rodoneta, 

- Una de blanca (que sembla un ou de Pasqua)

- I una de ratllada lila.
Quina passada, fan un goig! Tot aquest colorido a l'hort!

I què dir de l'albergínia??

L'albergínia és originària de l'Índia. Conté el 90% d'aigua, molt poca grassa, fibra (si es menja la pell) i poques calories.

Per tots els nutrients que porta, l'albergínia és recomanable per: la circulació, redueix el colesterol, és antioxidant, ajuda a eliminar grassa (per exemple després d'un dinar copiós) ...

Com a cataplasma, és bona per les cremades i pel reuma.

Un truc per cuinar albergínies: com que les albergínies tenen molta aigua i a més absorbeixen mont oli, és millor posar-les mitja hora abans de cuinar-les en un recipient amb aigua i sal. La sal fa que tregui l'aigua i l'aire. Després es renten bé i s'assequen amb un drap de cuina. Per poder aprofitar totes les seves vitamines, s'han de cuinar enseguida.
Es poden fer fregides, arrebossades, guisades, escalivades... (no se solen fer bullides perquè no estan gens bones).

I per últim, us presento el Taper, el meu ajudant (o no) a l'hort. Justament quan estava fent les fotos ell tenia ganes de jugar! 
 Ja tinc alguna recepta pensada per fer amb aquestes albergínies. Us la poso la setmana vinent. Bon cap de setmana!

12 comentaris:

  1. Hola Silvia.
    No havia vist mai, ni coneixia de l'existència d'una albergínia blanca. L'albergínia m'encanta i espero publiquis les teves receptes per veure si incorporo alguna més a les que faig habitualment.
    Aquesta tarda tinc "monogràfic de carbassò". No tinc la sort de tenir un hort com tu, però un conegut que si el té, m'ha regalat una bona quantitat. Avui em dedicaré a cuinar-los. Acabo de fer un post al meu blog recopilant les receptes més habituals que faig. He vist que el teu post anterior parla del carbassó... ara mateix vaig a donar-li una ullada.
    Salutacions i bon cap de setmana per a tu també.
    :)

    ResponElimina
  2. Silvia; Vàzquez Montalbán deia que, si els pobles de la mediterrànea tinguesin una bandera, tindríen que portar una albergínia...Túnísia, el Marroc, Itàlia, Grècia (mussaqa) Menorca el "tumbet"... Jo els he fet fercides, com si fossin llibrets de llomillo...però de ben segur que si són acabades de sortir de l'hort, fetes amb l'olor penetrant del hort... en fi Silvia...¡¡
    no tinc paraules. Que vaig de gust Silvia¡¡

    Et deixo l'adreça i la recepta de les albergínies fercides, -si ho vols mirar és clar-

    http://menjadebacalla.blogspot.com/2009/04/alberginies-arrebossades-amb-pernil-i.html#comments

    ResponElimina
  3. Uala la blanca no l'havia vist mai!! que xula!! petonets

    ResponElimina
  4. yo solo he probado las negras, qeu tal las otras , son mas dulcesssss
    besosss guapaaaaaaaaaaa

    ResponElimina
  5. L'albergínia m'encanta, però la blanca no l'he tastada mai!

    ResponElimina
  6. Quin goig fan les teves alberginies. La blanca l'he vist alguna vegada, pero es més difícil de trobar.
    Tens un bon company al hort, el Taper, molt maco.
    Petons.

    ResponElimina
  7. Esperaré la teva recepta de les albergínies, jo també m'he començat a collir i se m'estan acumulant! El teu ajudant és una cucada!

    ResponElimina
  8. Un dia d´aquest em presento "in situ" en el teu hort...A mi m´encanten les plantes. A la terrassa m´hi passo estones. Amb això m´imagino jo en el teu hort...je, je, je.

    La blanca no l´hie vista mai!

    ResponElimina
  9. Qué bellas.
    Yo las blancas, no las he probado nunca.
    Un saludito

    ResponElimina
  10. que chulas y buenas que son me encantan
    peto
    miquel

    ResponElimina
  11. Hola,
    Doncs a mi la blanca em sembla boníssima!! no es veu gaire en el mercat on compro però quan la veig sempre la compro. Quina enveja tenir aquest hort!! A veure la setmana vinent les receptes eh?
    Petons

    ResponElimina
  12. El meu descobriment de l'albergínia blanca va suposar un abans i un després de l'albergínia, sense menyspreuar les altres, evidentment.
    Quin plaer a l'hort!
    Petons

    ResponElimina