dimecres, 15 de juny del 2011

Amanides amb art (La recepta del 15)

Ja veig que la convocatòria de "La recepta del 15" cada cop té més seguidors i participants. És una iniciativa fantàstica!


Aquest matí, quan estava a punt de penjar l'amanida que tenia preparada, he descobert un blog que m'ha fet canviar d'idea. Així que la meva aportació per aquest recopilatori d'amanides és donar a conèixer aquest blog (suposo que també servirà , sinó no ho pengeu a la llista i no passa res).


Aquest blog és d'un pare de família que es diu Raymond i que és del Brasil (el blog està escrit en brasiler). S'anomena Art & Saladas i ens mostra una nova forma de fer amanides: amb diferents ingredients (molt fàcils de trobar al mercat) elabora, o millor dit, dissenya unes amanides plenes de creativitat.


Ja ho diuen que la cuina és un art, però el que fa aquest senyor diria que encara és més. Amb els seus plats primer ens deleita als ulls i després al paladar.


Us deixo algunes fotos d'amanides que té al seu blog (per si us animeu a provar de fer-les. Jo segur que sí):






A veure si aviat puc penjar la meva "amanida amb art"!

dimarts, 14 de juny del 2011

Congost de Mont-Rebei

Aquesta no és una entrada horto-culinària, però m'ha agradat tant la sortida que vam fer diumenge al Congost de Mont-Rebei que voldria compartir-la.

Nosaltres vam començar la ruta des de La Masieta (a 7 km de Pont de Montanyana). Als pocs minuts caminant ja trobem el Pont Penjant. La primera vegada que el travesses fa una mica d'impressió perquè no para de moure's.

El sender ens porta pel marge esquerre del riu Noguera Ribargorçana i aviat comença el recorregut pel vertiginós pas excavat a la roca del Congost o Pas de Mont-Rebei. Hi ha miradors amb magnífiques vistes del pas.

A la part final del recorregut ens trobem la Cova Colomera, que per accedir-hi has de fer un fort pendent amb ajuda d'ancoratges i cadenes a les roques.

Després d'uns metres ja arribem a l'últim tram del Congost. Després les parets verticals s'obren i es pot continuar la ruta cap a la Masia de Carlets, l'ermita de la Pertusa i fins a Corçà (nosaltres això ja no ho vam fer, s'ha de deixar coses per altres dies).
Bé, espero que si no ho coneixeu us animeu a fer aquesta ruta perquè val molt la pena: passes un dia a la montanya, amb els amics, fas exercici... Què més es pot demanar?

dijous, 2 de juny del 2011

Sopar de Champions (segona part)

I seguim amb el sopar de Champions. Aquella setmana vaig rebre un paquet que havia comprat per Internet. Es tractava d'una campanya que havia fet Arcuisine. Aquesta marca té al mercat diferents productes: des de bateries, a ganivets... a tota classe d'utensilis de cuina.

Doncs bé, jo vaig comprar uns plats on hi anaven 12 culleretes d'aperitiu. I com no, vaig voler estrenar-les per aquest sopar.
Les culleretes que vaig fer van ser:
- Cullereta d'allioli amb botifarra negra
- Cullereta de tomàquet amb llonganissa
- Cullereta de puré de patata amb pop (tipus a la gallega)
- Cullereta de melmelada de pera amb nous

Al mig del plat vaig posar uns gots de "xupitos" alts amb diferents piruletes:

- Piruletes de formatge: es posa paper de forn en un safata, el formatge ratllat amb el bastó, es torna a posar paper de forn i s'hi posa un objecte que faci pressió (per exemple una altra safata) a sobre. Uns minuts i ja està llest.

- Piruletes de pa de motlle amb pernil dolç i formatge: s'agafa un parell de llesques de pa de motlle i s'aixafen amb el rodet, sobre es posa una capa de pernil dolç, una de formatge i una altra de pernil dolç. S'enrotlla com un canaló, es clava el bastonet i es posa uns minuts al forn.

La veritat és que tot feia molt goig. S'ha d'anar repetint aquests soparets entre amics!

dimarts, 31 de maig del 2011

Sopar de Champions (primera part)

I va arribar el gran dia: dissabte 28 de maig. El món es paralitzava durant 90 minuts per veure el millor futbol del món.

A casa venien els amics a mirar el partit i vaig preparar una mica de soparet. Durant el partit tenia preparat dos bols: un de mojito i l'altre de caipiriña, amb gel picat i menta, uns vasos i unes palletes... I amb el cullerot ens en vam anar posant fins que ens vam beure totes dues botelles!

Quina alegria! Petards, cotxes tocant el clàxon, banderes, abraçades... i la pell de gallina! Encara no havíem paït la victòria que vam començar a sopar.

Us deixo el menú que vaig preparar:

Hi havia dues safates com aquesta amb els següents "montaditos":
- Montadito de ceba, carabassó i bacó: primer vaig poxar molt bé la ceba i el carabassó i després per sobre hi vaig afegir el bacó torradet.

- Montadito d'espinacs: els vaig fer amb all i julivert i per sobre hi vaig posar les panses i els pinyons que havia passat per la paella.

- Montadito de ceba caramelitzada i formatge de cabra: (mmm... el meu preferit) molt lentament vaig fer la ceba caramelitzada (amb una mica de sucre morè i unes gotes de vinagre de mòdena) i sobre hi vaig posar un tall de formatge de cabra.

- Montadito de samfaina: ja tenia feta la samfaina dels pebrots i albergínies de l'estiu, només em va caldre descongelar-la. Sobre hi vaig afegir unes gambetes passades per la paella amb una mica de pebre (també hi podeu afegir tonyina).

Aquestes dues safates les tenia preparades dins el forn i quan es va acabar el partit només em va caldre engegar-lo 10 minuts perquè els montaditos sortissin calents a la taula.


Aquesta safata és una delícia. És de ceràmica i ja té el forat per posar els ous durs. Jo vaig fer un mix d'ous farcits i de pebrots del piquillo farcits.
Els vaig farcir amb "bocadelia": Vaig picar mitja dotzena d'ous durs, 3 llaunes de tonyina, un pot d'olives i un paquet de surimi. Ho vaig barrejar amb una mica de maionesa i vaig farcir uns quants ous i pebrots.

dimecres, 25 de maig del 2011

2n intent: fem un contraatac!

La maceració d'all és més aviat per prevenir, però en cas d'atac fort de pugó he llegit que s'ha de ruixar les plantes amb sabó potàssic al 5%, procurant mullar bé les fulles per sota.
Com que no tenia ni idea del que era el sabó potàssic també ho he buscat a internet. És que què faríem sense ell??

Aquest sabó actúa per contacte sobre els insectes que no tenen closca, els asseca el cos i moren. S'ha de ser una mica constant de vegades però per contra té l'avantatge de ser ecològic i de no tenir "termini de seguretat" com d'altres fitosanitaris. Tan sols cal rentar l'hortalissa i al plat.


On trobar-lo: Es pot fer a casa, se se'n sap fer; i és un sistema per a reciclar l'oli de cuina usat. 
Com que és el meu cas, també el pots trobar al Mercadona en la presentació que apareix a la fotografia. El trobareu a la secció de lleva-taques i tints per a la roba.
Existeixen al mercat d'altres marques però el del Mercadona va de conya i el seu preu és de només 1,30 €. 
Com preparar-lo: El sabó és pastós, com ara la mel bona quan se solidifica una mica. Se n'agafa una cullera de sopa i es dissol en un got d'aigua ben calenta, com més calenta millor. Es deixa refredar i s'hi afegeix un litre d'aigua al polvoritzador.
Per als que s'estimin més les proporcions, serien del 5 al 10%.

Com aplicar-lo: Preferentment és millor no fer-ho a ple sol, hi ha companys que han assegurat que algunes fulles se'ls havien cremat i en culpaven el sabó. Per si de cas, fer-ho a primera hora del matí o a última de la nit i mirar sempre de mullar les fulles per davant i per darrera.
De vegades cal ser constant i repetir-ne l'aplicació al cap d'un parell de dies. Però és efectiu 100%.
 

(Font: Picarona i el seu hortet)

dimarts, 24 de maig del 2011

SOS: ens ataquen!!

Sí, sí, tal i com ho sentiu! Aquests dies he vist que algunes plantes de l'hort tenen pugó (sobretot els carabassons). Els pugons són insectes que xuclen la saba de les plantes arrugant les fulles i debilitant-les.
El problema és que al fer una producció ecològica he de buscar la manera de superar aquesta plaga sense l'ús de productes tòxics per al medi ambient i per a les persones.
Buscant en algun llibre d'horticultura ecològica he trobat que una manera d'allunyar-los és fent una maceració d'all (Llibre: Com fer un hort ecològic: autors varis. Edita Consell Comarcal de l'Urgell).


Maceració d'all (repel·lent): es posen tres cabeces picades finament i sense pell en 10 litres d'aigua. Aquesta barreja la posem en un cubell tapat amb una tela, la deixem al sol un parell de dies i remenem un cop al dia. Quan l'olor d'all sigui prou forta ho filtrem i ja ho podem aplicar directament sobre les verdures cada deu dies.
Com que veig que tinc bastant pugons no sé si amb aquest repel·lent n'hi haurà prou, ja ho veurem. Demà ho tornaré a mirar i ja decidiré.

També us vull comentar que qui estigui interessat en participar al sorteig que organitza Nube de sabores ho pot fer al següent enllaç.

dijous, 19 de maig del 2011

Amanida capritxosa


El mateix dia que vaig collir les mongetes, a la nit vaig fer una amanida que l'he anomenada capritxosa ja que com que està feta amb les primeres mongetes de l'any va ser un caprici.
Avui dia, l'amanida ha passat de ser un complement a la categoria de plat principal i inclús, en algunes ocasions, com a plat únic. Nosaltres aquella nit, així ho vam fer, la possibilitat de barrejar ingredients diferents, sens dubte alguna, és el seu major atractiu.

Ingredients:
- 3 patates
- 200 gr de mongeta verda (en el meu cas fina i rodoneta)
- pebrot vermell escalivat
- un grapat d'avellanes (també pot ser pinyons o algun fruit sec)
- 1/2 dent d'all
- alfàbrega fresca
- oli d'oliva, sal

Es renten i es couen les patates amb pell. Es deixa que es refredin i es pelen i es tallen en discos d'un dit de grossor.
Es renten i es tallen les mongetes. Es couen fins que estiguin tendres.
Al pot de la batedora es barreja l'all, les fulles d'alfàbrega, les avellanes i una mica d'aigua de la cocció de les mongetes. Es bat tot junt fins obtenir una pasta homogènia. Poc a poc s'afegeix l'oli sense deixar de batre fins que la salsa està lligada (si queda massa espessa es pot afegir més aigua).
Per emplatar es posa els talls de patata al fons del plat i les tires de pebrot. A sobre es posa les mongetes verdes. S'estén la salsa per sobre.
Amb aquesta amanida participo al concurs de La ensalada más cañera del blog La cocina de Cristina.