dimecres, 15 de juny de 2011

Amanides amb art (La recepta del 15)

Ja veig que la convocatòria de "La recepta del 15" cada cop té més seguidors i participants. És una iniciativa fantàstica!


Aquest matí, quan estava a punt de penjar l'amanida que tenia preparada, he descobert un blog que m'ha fet canviar d'idea. Així que la meva aportació per aquest recopilatori d'amanides és donar a conèixer aquest blog (suposo que també servirà , sinó no ho pengeu a la llista i no passa res).


Aquest blog és d'un pare de família que es diu Raymond i que és del Brasil (el blog està escrit en brasiler). S'anomena Art & Saladas i ens mostra una nova forma de fer amanides: amb diferents ingredients (molt fàcils de trobar al mercat) elabora, o millor dit, dissenya unes amanides plenes de creativitat.


Ja ho diuen que la cuina és un art, però el que fa aquest senyor diria que encara és més. Amb els seus plats primer ens deleita als ulls i després al paladar.


Us deixo algunes fotos d'amanides que té al seu blog (per si us animeu a provar de fer-les. Jo segur que sí):






A veure si aviat puc penjar la meva "amanida amb art"!

dimarts, 14 de juny de 2011

Congost de Mont-Rebei

Aquesta no és una entrada horto-culinària, però m'ha agradat tant la sortida que vam fer diumenge al Congost de Mont-Rebei que voldria compartir-la.

Nosaltres vam començar la ruta des de La Masieta (a 7 km de Pont de Montanyana). Als pocs minuts caminant ja trobem el Pont Penjant. La primera vegada que el travesses fa una mica d'impressió perquè no para de moure's.

El sender ens porta pel marge esquerre del riu Noguera Ribargorçana i aviat comença el recorregut pel vertiginós pas excavat a la roca del Congost o Pas de Mont-Rebei. Hi ha miradors amb magnífiques vistes del pas.

A la part final del recorregut ens trobem la Cova Colomera, que per accedir-hi has de fer un fort pendent amb ajuda d'ancoratges i cadenes a les roques.

Després d'uns metres ja arribem a l'últim tram del Congost. Després les parets verticals s'obren i es pot continuar la ruta cap a la Masia de Carlets, l'ermita de la Pertusa i fins a Corçà (nosaltres això ja no ho vam fer, s'ha de deixar coses per altres dies).
Bé, espero que si no ho coneixeu us animeu a fer aquesta ruta perquè val molt la pena: passes un dia a la montanya, amb els amics, fas exercici... Què més es pot demanar?

dijous, 2 de juny de 2011

Sopar de Champions (segona part)

I seguim amb el sopar de Champions. Aquella setmana vaig rebre un paquet que havia comprat per Internet. Es tractava d'una campanya que havia fet Arcuisine. Aquesta marca té al mercat diferents productes: des de bateries, a ganivets... a tota classe d'utensilis de cuina.

Doncs bé, jo vaig comprar uns plats on hi anaven 12 culleretes d'aperitiu. I com no, vaig voler estrenar-les per aquest sopar.
Les culleretes que vaig fer van ser:
- Cullereta d'allioli amb botifarra negra
- Cullereta de tomàquet amb llonganissa
- Cullereta de puré de patata amb pop (tipus a la gallega)
- Cullereta de melmelada de pera amb nous

Al mig del plat vaig posar uns gots de "xupitos" alts amb diferents piruletes:

- Piruletes de formatge: es posa paper de forn en un safata, el formatge ratllat amb el bastó, es torna a posar paper de forn i s'hi posa un objecte que faci pressió (per exemple una altra safata) a sobre. Uns minuts i ja està llest.

- Piruletes de pa de motlle amb pernil dolç i formatge: s'agafa un parell de llesques de pa de motlle i s'aixafen amb el rodet, sobre es posa una capa de pernil dolç, una de formatge i una altra de pernil dolç. S'enrotlla com un canaló, es clava el bastonet i es posa uns minuts al forn.

La veritat és que tot feia molt goig. S'ha d'anar repetint aquests soparets entre amics!