dimarts, 31 de maig de 2011

Sopar de Champions (primera part)

I va arribar el gran dia: dissabte 28 de maig. El món es paralitzava durant 90 minuts per veure el millor futbol del món.

A casa venien els amics a mirar el partit i vaig preparar una mica de soparet. Durant el partit tenia preparat dos bols: un de mojito i l'altre de caipiriña, amb gel picat i menta, uns vasos i unes palletes... I amb el cullerot ens en vam anar posant fins que ens vam beure totes dues botelles!

Quina alegria! Petards, cotxes tocant el clàxon, banderes, abraçades... i la pell de gallina! Encara no havíem paït la victòria que vam començar a sopar.

Us deixo el menú que vaig preparar:

Hi havia dues safates com aquesta amb els següents "montaditos":
- Montadito de ceba, carabassó i bacó: primer vaig poxar molt bé la ceba i el carabassó i després per sobre hi vaig afegir el bacó torradet.

- Montadito d'espinacs: els vaig fer amb all i julivert i per sobre hi vaig posar les panses i els pinyons que havia passat per la paella.

- Montadito de ceba caramelitzada i formatge de cabra: (mmm... el meu preferit) molt lentament vaig fer la ceba caramelitzada (amb una mica de sucre morè i unes gotes de vinagre de mòdena) i sobre hi vaig posar un tall de formatge de cabra.

- Montadito de samfaina: ja tenia feta la samfaina dels pebrots i albergínies de l'estiu, només em va caldre descongelar-la. Sobre hi vaig afegir unes gambetes passades per la paella amb una mica de pebre (també hi podeu afegir tonyina).

Aquestes dues safates les tenia preparades dins el forn i quan es va acabar el partit només em va caldre engegar-lo 10 minuts perquè els montaditos sortissin calents a la taula.


Aquesta safata és una delícia. És de ceràmica i ja té el forat per posar els ous durs. Jo vaig fer un mix d'ous farcits i de pebrots del piquillo farcits.
Els vaig farcir amb "bocadelia": Vaig picar mitja dotzena d'ous durs, 3 llaunes de tonyina, un pot d'olives i un paquet de surimi. Ho vaig barrejar amb una mica de maionesa i vaig farcir uns quants ous i pebrots.

dimecres, 25 de maig de 2011

2n intent: fem un contraatac!

La maceració d'all és més aviat per prevenir, però en cas d'atac fort de pugó he llegit que s'ha de ruixar les plantes amb sabó potàssic al 5%, procurant mullar bé les fulles per sota.
Com que no tenia ni idea del que era el sabó potàssic també ho he buscat a internet. És que què faríem sense ell??

Aquest sabó actúa per contacte sobre els insectes que no tenen closca, els asseca el cos i moren. S'ha de ser una mica constant de vegades però per contra té l'avantatge de ser ecològic i de no tenir "termini de seguretat" com d'altres fitosanitaris. Tan sols cal rentar l'hortalissa i al plat.


On trobar-lo: Es pot fer a casa, se se'n sap fer; i és un sistema per a reciclar l'oli de cuina usat. 
Com que és el meu cas, també el pots trobar al Mercadona en la presentació que apareix a la fotografia. El trobareu a la secció de lleva-taques i tints per a la roba.
Existeixen al mercat d'altres marques però el del Mercadona va de conya i el seu preu és de només 1,30 €. 
Com preparar-lo: El sabó és pastós, com ara la mel bona quan se solidifica una mica. Se n'agafa una cullera de sopa i es dissol en un got d'aigua ben calenta, com més calenta millor. Es deixa refredar i s'hi afegeix un litre d'aigua al polvoritzador.
Per als que s'estimin més les proporcions, serien del 5 al 10%.

Com aplicar-lo: Preferentment és millor no fer-ho a ple sol, hi ha companys que han assegurat que algunes fulles se'ls havien cremat i en culpaven el sabó. Per si de cas, fer-ho a primera hora del matí o a última de la nit i mirar sempre de mullar les fulles per davant i per darrera.
De vegades cal ser constant i repetir-ne l'aplicació al cap d'un parell de dies. Però és efectiu 100%.
 

(Font: Picarona i el seu hortet)

dimarts, 24 de maig de 2011

SOS: ens ataquen!!

Sí, sí, tal i com ho sentiu! Aquests dies he vist que algunes plantes de l'hort tenen pugó (sobretot els carabassons). Els pugons són insectes que xuclen la saba de les plantes arrugant les fulles i debilitant-les.
El problema és que al fer una producció ecològica he de buscar la manera de superar aquesta plaga sense l'ús de productes tòxics per al medi ambient i per a les persones.
Buscant en algun llibre d'horticultura ecològica he trobat que una manera d'allunyar-los és fent una maceració d'all (Llibre: Com fer un hort ecològic: autors varis. Edita Consell Comarcal de l'Urgell).


Maceració d'all (repel·lent): es posen tres cabeces picades finament i sense pell en 10 litres d'aigua. Aquesta barreja la posem en un cubell tapat amb una tela, la deixem al sol un parell de dies i remenem un cop al dia. Quan l'olor d'all sigui prou forta ho filtrem i ja ho podem aplicar directament sobre les verdures cada deu dies.
Com que veig que tinc bastant pugons no sé si amb aquest repel·lent n'hi haurà prou, ja ho veurem. Demà ho tornaré a mirar i ja decidiré.

També us vull comentar que qui estigui interessat en participar al sorteig que organitza Nube de sabores ho pot fer al següent enllaç.

dijous, 19 de maig de 2011

Amanida capritxosa


El mateix dia que vaig collir les mongetes, a la nit vaig fer una amanida que l'he anomenada capritxosa ja que com que està feta amb les primeres mongetes de l'any va ser un caprici.
Avui dia, l'amanida ha passat de ser un complement a la categoria de plat principal i inclús, en algunes ocasions, com a plat únic. Nosaltres aquella nit, així ho vam fer, la possibilitat de barrejar ingredients diferents, sens dubte alguna, és el seu major atractiu.

Ingredients:
- 3 patates
- 200 gr de mongeta verda (en el meu cas fina i rodoneta)
- pebrot vermell escalivat
- un grapat d'avellanes (també pot ser pinyons o algun fruit sec)
- 1/2 dent d'all
- alfàbrega fresca
- oli d'oliva, sal

Es renten i es couen les patates amb pell. Es deixa que es refredin i es pelen i es tallen en discos d'un dit de grossor.
Es renten i es tallen les mongetes. Es couen fins que estiguin tendres.
Al pot de la batedora es barreja l'all, les fulles d'alfàbrega, les avellanes i una mica d'aigua de la cocció de les mongetes. Es bat tot junt fins obtenir una pasta homogènia. Poc a poc s'afegeix l'oli sense deixar de batre fins que la salsa està lligada (si queda massa espessa es pot afegir més aigua).
Per emplatar es posa els talls de patata al fons del plat i les tires de pebrot. A sobre es posa les mongetes verdes. S'estén la salsa per sobre.
Amb aquesta amanida participo al concurs de La ensalada más cañera del blog La cocina de Cristina.

dimarts, 17 de maig de 2011

Quines mongetes!

Increïble, però ja tinc mongetes a l'hort! El 8 d'abril vaig plantar el planter de mongetera i un mes i una setmana després ja he fet la primera collita.
Com que l'hort té les dimensions que té, només vaig plantar 8 mongeteres de mata baixa (que són de les que he collit) i 8 mongeteres d'emparrar. Em sembla,però, que amb la producció d'aquestes ja en tindré per uns quants mesos.
Com conservar les mongetes:
Mongetes congelades: trossegeu les mongetes i escaldeu-les (llenceu les mongetes quan l'aigua bull i retireu-les quan es torna a iniciar l'ebullició), diuen que va bé afegir un tros de llimona a l'aigua d'escaldar. Refredeu-les amb aigua molt freda (si pot ser amb gel millor). Esteneu-les sobre d'un drap de cotó i quan estiguin aparentment seques embosseu-les i congeleu-les. Per cuinar-les, afegiu-les congelades directament a l'aigua bullint durant uns 20 minuts.

Conserva de mongetes: Empleneu el pot de conserva amb les mongetes trencades i deixant-ne 2 o 3 de senceres a la part superior. Empleneu el pot d'aigua, tapeu-lo i bulliu-lo al bany maria durant 3/4 d'hora.

Propietats:
Les mongetes contenen un 90% d'aigua, hidrats de carboni, riques en fibra, proteines, gens de grassa i poques calories, per això són ideals per les dietes de règim.

Les mongetes contenen: vitamines (A, C, B1...); minerals (potasi, calci, fsfor, ferro, magensi, crom, iodo); i altres (àcid fòlic, beta-carotè, antioxidants...).
Receptes: 
Amb les mongetes es poden fer multitud de plats: bullits, a la planxa, amanides, ensaladilles, com acompanyament de plats principals, purés...

Les mongetes són una magnífica guarnició per carns i peixos. Fan un extraordinari maridatge amb el pernil salat o amb l'oli d'oliva verge.
Avui mateix per sopar em poso a fer alguna recepta amb les mongetes que acabo de collir. A veure si durant la setmana us la puc penjar.

diumenge, 15 de maig de 2011

Pastís de trufa de maduixes


Per fi ja ha arribat el dia, avui toca presentar la recepta del 15. Aquest mes, Els fogons de la Bordeta i Xocolata desfeta han escollit les maduixes com a ingredient principal.
L'altre dia ja vaig fer un pudin de fruites on hi vaig posar maduixes, però com que no em cansaria mai de menjar-ne i, a més, a l'hort me'n surt un munt, avui us presento un altre postres amb els dos ingredients preferits meus: les maduixes i la xocolata.

Ingredients:
Pel coc:
- 3 ous
- 90 g de farina
- 90 g de sucre
- 1 culleradeta de llevadura en pols
- pela de llimona ratllada


Per la trufa:
- 125 g de xocolata Nestlé postres
- 300 ml de nata per montar
- 1 cullerada de sucre
- 200 g de maduixes


Per la cobertura:
- 200 g de xocolata fondant


Per decorar:
- maduixetes, menta fresca, nata...

Es baten els ous amb el sucre. S'afegeix la farina i la llevadura tamitzades i la ratlladura de llimona. Es posa en un motlle untant amb oli i farina. I es deixa coure al forn a 180º uns 35 minuts.
Com que el coc que surt és bastant petit (baixet) i jo volia fer un pastís que tingués mes base, vaig repetir l'operació i així em va quedar un pastís més gruixut. Això ja depèn de vosaltres, de com us agradi.

Per fer la trufa, es fon la xocolata junt amb la nata i el sucre al microones (o al bany maria). Es deixa a la nevera fins que estigui molt fred i després es munta, com si es tractés de nata. Es tallen les maduixes a trossets i es barreja tot.

Quan el coc ja està fred es desmotlla i entre coc i coc es posa la trufa de maduixes, una bona capa.

Es fon la xocolata de cobertura i es banya el pastís. Per últim es pot decorar. Jo tenia algunes maduixetes de l'hort més petites i les he utilitzat com a decoració. També vaig agafar menta fresca i mmmmmm quin postres!


I us deixo una altra foto de les maduixeres, estan tan precioses que els hi he fet un book de fotos. No em cansaria mai de mirar com creixen!

dimecres, 11 de maig de 2011

Coc ràpid amb melmelada de poma

Aprofitant que em va sobrar una mica de melmelada de poma per empotar vaig fer un coc ràpid de iogurt, però amb una variant: en comptes del iogurt i vaig posar la melmelada de poma.

Ingredients:
- 4 o 5 cullerades de melmelada de poma
- 1 poma
- 3 cullerades d'oli d'oliva
- 6 cullerades de sucre
- 9 cullerades de farina
- 3 ous
- mig sobre de llevadura (tipus royal)
- ratlladura de llimona

Es barregen tots els ingredients amb la batedora (menys la poma). Es posa la barreja en un motlle untat amb mantega i farina. Sobre la massa es posa la poma pelada i tallada a trossets fins. I es cou al forn durant 30 minuts a 180 graus.

La melmelada li dóna un toc més humit i més gustós. A casa el pastís de poma ens agrada molt. Sempre l'havia fet amb iogurt de fruita, però l'experiment amb melmelada va sortir molt bo.


Per cert, també aprofito per donar a conèixer un parell de blogs que fan un sorteig: La Casita de las galletas i En la cocina de Bea.

dimarts, 10 de maig de 2011

Melmelada de poma

Tenim uns amics, pagesos, que de l'estiu passat van guardar a la càmera de fruita un palet de pomes i un altre de peres per anar-ne menjant durant l'any. Ja que no són gaire amants de la fruita i es començaven a fer malbé, ens van dir si en volíem unes quantes.
Ens van portar un parell de caixes de pomes i de peres. Les vaig posar a la nevera però no donava a l'abast a menjar-les que ja es començaven a podrir. Aquestes podrides les vaig donar a les gallines i amb la resta vaig decidir de fer melmelada abans que no en pogués aprofitar cap.
Jo, cada matí, amb la llet, menjo una torrada amb melmelada, normalment d'arbrecoc, sempre de compra, ja que no havia fet mai melmelada de cap tipus. Però ara ja en menjo de feta per mi, ja que, la veritat, és que està boníssima.


Ingredients:
- pomes (potser hi havia uns 3 quilos)
- 500 gr de sucre (jo no en vaig posar gaire perquè les pomes eren molt dolces)
- aigua
- 1/2 culleradeta de canyella i de nou moscada
- suc d'una llimona

Es renten les pomes i es tallen a trossos, traient el cor, però sense pelar. Es posen en una olla grossa. Es cobreix d'aigua i s'escalfa a foc mitjà tapat, fins que les pomes es posin toves.

Es passen les pomes per un colador per treure el líquid que sobra i es tornen a posar a l'olla. Jo guardo una mica d'aquest líquid per si després la melmelada necessita una mica més d'aigua. També es pot guardar com a almívar per algun pastís...

S'afegeix el sucre, la canyella i la nou moscada. Es deixa a foc baix, remenant, fins que el sucre es desfà. Quan ja es tingui la consistència desitjada (es pot afegir l'aigua anterior) es passa la batedora per triturar les peles i si han quedat trossos molt grossos.

Finalment he posat la melmelada en pots de vidre i els he fet bullir durant 25 minuts. Quan els he tret els he deixat cap per avall durant 24h per si algun pot no havia fet el buit.

Aquest calder està fet "caldo" (mai millor dit), té molts anys, era de la meva besàvia i em fa molta il·lusió poder-lo utilitzar.

Per cert, també aprofito per dir-vos que el blog: La suma de los dias fa un sorteig perquè ja compta amb més de 50 seguidors. Us deixo l'enllaç per si us interessa.

divendres, 6 de maig de 2011

Més gírgoles!!!

Ja m'està sortint la segona collita de gírgoles. Entre collita i collita ha tardat unes 3 setmanes.
Ahir vaig collir dos manats de gírgoles ben guapos que en total feien 1.700 gr. Les vaig fregir amb all i julivert i em van sortir un parell de bossetes per posar al congelador per quan hagi de fer lassanya o un rissoto, o una crema, o simplement per acompanyar la carn a la brasa... I en vaig reservar unes quantes per fer una truita de dos ous per a sopar. Estava deliciosa!

Per cert, si em voleu deixar alguna manera o recepta per fer les gírgoles estaré encantada, perquè se m'acaben les idees!

Us deixo alguna foto:

dilluns, 2 de maig de 2011

Pudin al caramel amb fruites

Com ja sabeu al meu hortet hi tinc plantades unes maduixeres que s'han fet enormes! L'altre dia vaig collir les primeres maduixes i estan molt gustoses. Com que la quantitat era prou considerable (unes 12 maduixes) vaig pensar de fer unes postres. Us deixo un pudin que vaig veure la recepta en un llibre i que està boníssim:

Ingredients:
- 500 ml de llet
- 50 gr de farina
- 50 gr de mantega
- 125 gr de sucre negre
- 150 gr de maduixes
- 5 ous
- 2 pomes
- la ratlladura d'una llimona

En un cassó es posa la llet amb la ratlladura de la llimona i 50 gr de sucre morè i es posa al foc fins que bulli. Es retira del foc i es deixa reposar.

En un altre cassó es posa la resta del sucre, a foc mig, i es cou fins que es faci el caramel. S'aboca al motlle que vulguis (rectangular, rodó...), inclinant-lo ràpidament en totes les direccions perquè tot l'interior del motlle quedi banyat. 

Per altra banda es pelen i tallen a trossets les pomes i es baten juntament amb les maduixes.
Es separa la clara dels rovells (les clares poseu-les en un bol on es puguin muntar).

En una olla es fon la mantega, s'hi agrega la farina i es cou 1 minut remenant contínuament. Afegim, lentament, el cassó de la llet i, sense deixar de remenar, es cou 2 minuts més. S'incorpora els rovells, d'un en un, i també el puré de fruites. Es barreja bé i es deixa refredar.

Es munten les clares a punt de neu i s'afegeix suaument a la preparació anterior.

S'aboca al motlle i es cou al forn, al bany maria, fins que el pudin estigui quallat; uns 50 minuts aproximadament.